dilluns, 3 d’octubre del 2011

Bellprat 2011

Moment de glòria per a nosaltres. Roser ets un sol!
Roser Capdevila i companyia. Fotografies ©Alfons Orriols
No massa vegades es té l'oportunitat, d'estar molt aprop d'algú a qui admires; I a vegades aquesta oportunitat passa tan ràpid, que un no sap molt bé com reaccionar: jo, encara que no ho sembli, no sé demanar autògrafs ni expressar verbalment la meva admiració cap algú; per molt que me'n mori de ganes.

Ahir diumenge però, en motiu de la 3ª edició de la Vila del Llibre, vem tenir la sort de coincidir una estona llarga amb la Roser Capdevila a la taula on els autors convidats signàvem llibres; com que la taula era petita i la cúa d'admiradors d'aquesta artistassa semblava infinita,  vem poder gaudir una bona estona de la seva proximitat física, per quedar-nos embadalides veient-la signar el què a mi, em van semblar milers de llibres i llibrets que ella ha anat il.lustrant al llarg de la seva carrera, als seus nombrosos fans pels qui va tenir paraules amables i divertides, a més de dibuixos genials.

Les darreres, vem ser l'Ana i jo; que vem poder esperar fins el final per tenir una breu xerrada amb ella; Unes quantes dedicatòries més tard ja puc dir que és la persona senzilla, divertida i propera que un s'espera trobar. I fins i tot una mica més.

Va marxar de la Vila del llibre de Bellprat, (que per cert us recomano entusiàsticament), amb el nostre llibre sota el braç; creieu que podíem demanar res més?


Bellprat 2011


No muchas veces se tiene la oportunidad, de estar muy cerca de alguien a quién admiras. Y a veces ésta oportunidad pasa tan rápido que uno no sabe muy bien cómo reaccionar: yo, aunque no lo parezca, no sé pedir autógrafos ni expresar verbalmente mi admiración hacia alguien, por mucho que me muera de ganas de hacerlo.

Sin embargo ayer Domingo, fuímos invitadas a la 3 ª edición de la Vila del Llibre de Bellprat, dónde tuvimos la suerte de coincidir un largo rato con Roser Capdevila, compartiendo la mesa en la que los autores invitados, dedicábamos los libros. Aprovechando que el espacio era reducido y la cola de admiradores de esta artista parecía infinita, pudimos disfrutar un buen rato de su proximidad física, viéndola firmar lo que a mí  me parecieron miles de libros y libritos que ella ha ido ilustrando a lo largo de su carrera, a sus numerosos fans para los que tuvo palabras amables y divertidas, además de dibujos geniales.

Las últimas, fuímos Ana y yo, que pudimos esperar hasta el final para tener una breve charla con ella; Unas cuantas dedicatorias más tarde ya puedo decir que es la persona sencilla, divertida y cercana que uno se espera encontrar. E incluso un poco más.

Se marchó de la Vila del llibre de Bellprat, (que por cierto os recomiendo entusiásticamente), con nuestro libro bajo el brazo; ¿creéis que podíamos desear algo más?

24 comentaris:

  1. Un dia vaig assistir a una xerrada seva, i coincideixo amb la opinió que en dones.
    Segur que ella també s'en va emportar una bona impressió de vosaltres i la vostra feina!

    ResponElimina
  2. UOOOOOO!Jo també m'hauria quedat garratibada, congelada sense saber expressar l'admiració que sento! Però suposo que a mida que va anar passant l'estona us devieu anar relaxant, no? Buf, quina sort heu fet!És fantàstica la Capdevila! Felicitats!

    ResponElimina
  3. Mevamaleta, encara em fan els genolls pepsicola :-) Un gran dia, em va agradar molt, per moltes raons... uns riures en un recital de poesia, uns megamaxientrepans i unes patates esbravades que no arribaven, una carpa per presentar que em va recordar ben be un circ. Tornem-hi? Un petó

    ResponElimina
  4. ROGER SIMÓ: Jo, en les nombroses entrevistes que li han fet a la Ràdio, sempre envio missatges felicitant-la...en canvi de paraula, creia que no seria mai capaç!
    Sort que és propera i accessible, que si no...allà m'hauria quedat amb un pam de nas :-)

    La seva felicitació, la porto com si fós una medalla gran. Sort que l'Ana també hi era, sinó no m'ho acabaria de creure.



    APANONA: Així mateix va ser!, jo ja havia estat altres vegades prop seu sense saber comprimir tanta admiració en una sencilla frase...fins ahir! Per fi, va ser com destapar una ampolla, llargament guardada al celler!

    Confirmat: és fantàstica! :-)



    ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Pssshcht!...ara que no ens sent ningú: ¿Va passar de veritat, oi? ;-)

    Iiiiupiii!

    (Tornem-hi! I tant!)

    ResponElimina
  5. Esos pequeños momentos de felicidad son como gasolina para tirar unos cuantos días con una buena sonrisa en los labios.
    Un besazo.

    ResponElimina
  6. ZEROGLUTEN: Así estamos...en una nubecita ;-)

    ResponElimina
  7. Quina sort! Jo vaig tenir l'Ibañez al costat un cop i no li vaig poder demanar ni un Mortadelo!

    ResponElimina
  8. SM: Ep! Quina passada!...ara, al pas que vas, a veure si serà l'Ibàñez qui et demanarà un autògraf a tu!!!

    Llavors podeu fer intercanvis :-)

    ResponElimina
  9. Jo tinc un llibre signat per la Carme Sala, i amb molt d'orgull!

    Un fetitxista com jo no puc renunciar a que em signin un llibre. Fins i tot tinc un llibre de la Capdevila no signat per ella però si per l'autor literari del llibre!

    Per cert, em vaig plantejar d'anar-hi perquè quinze dies abans havia estat a Santa Coloma de Queralt i vaig passar per davant del poble on una pancarta anunciava la festa... o festassa pel que expliques!

    ResponElimina
  10. Quina sort això de seure al costat d'una dona com aquesta! Veus què bé? Algun dia algú explicarà que ha segut al teu costat :)

    ResponElimina
  11. Enhorabuena chicas!!!
    No conozco en persona a la ilustradora, pero su rostro es tierno de por sí.
    Me alegro de que hayais disfrutado del día en su compañía.
    Estoy segura que vosotras tratáis de igual modo (amable y cariñoso) a todos vuestros lectores.
    Biquiños

    ResponElimina
  12. Ja et veig dibuixant les 3 besones en un futur!
    moltes felicitats!

    ResponElimina
  13. GALDERICH: El meu fetitxisme deu ser més moderat que el teu...la vergonya em venç, gairebé sempre!
    I sobre la Vila del llibre, et puc dir que va ser fantàstica:
    Per la organització, pel cartell de convidats, pels llibres i per Bellprat! Em va semblar una iniciativa estupenda. Recomanable 100%.



    CLÍDICE: El cafè que m'acabo de prendre, m'ha despertat; el teu comentari m'ha emocionat! :-)




    LELES: No sabes cuánto se aprende, sólo con verla actuar contando un cuento, ante una audiencia embobada a sus pies.
    Quisiera pensar que algún día a mi, me saldrá la mitad de natural, de lo que le sale a ella.

    Biquiños gordos :-)



    ARIS: Les tres bessones, ja tenen la meva edad! Potser sí, que les aventures de tres germanes, filles d'una catalana universal, donaria per molt, però em fa l'efecte que em buscaré un altre tema ;-P

    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Quina emoció!! I això que tingui un exemplar del vostre llibre és una bona senyal... ;D
    Felicitats i petons!!

    ResponElimina
  15. LYN NEWHOUSE: Jo només aspirava a emportarme'n alguna cosa signada per ella...però això de veure-la marxar amb la nostra àvia sota el braç...ja va ser massa!

    Moltes gràcies Lyn! :-)

    ResponElimina
  16. Carmen, al fin te pongo cara!!! Estoy muy contenta de conocerte :)
    Soy una gran admiradora de tu trabajo... aunque no se me da bien pedir autógrafos, sin duda te pediría uno a ti ;) Un abrazo!

    ResponElimina
  17. PROJECT PARTY STUDIO: ¡Mucho gusto! No hay duda de que la de las gafotas, soy yo! :-)
    Todavía no me he acostumbrado del todo a firmar libros...(y eso que ya llevo unos cuantos); pero me encantaría dedicarte uno a tí!

    ¡Muchas gracias guapa!

    ResponElimina
  18. Vaig viure quatre anys de la meva vida en un poble molt proper a Bellprat, i certifico que és un lloc especial. M'imagino el què expliques en aquell paisatge i em sembla tota una experiència. Ja m'informaré si ho tornen a repetir, perquè al cap i a la fi ara tampoc no visc tan lluny d'allà...

    ResponElimina
  19. LLUÍS BOSCH: Els seus habitants, estàn sobradament segurs del encant del seu poble i van apostar a que la distància no seria un greu inconvenient per obrir les portes de la seva Vila, a tots els amants dels llibres.
    La hospitalitat i les ganes de què tot sortís bé, es notaven arreu.

    Crec que no podia estar millor; Tú, que a sobre ets aprop, no t'ho pots perdre!

    Jo, si puc, repetiré :-)

    ResponElimina
  20. Felicitats, La Meva Maleta, sempre s'ha de gaudir les petites ocassions que ens regala la vida.

    ResponElimina
  21. E.ARIZA: Moltes gràcies Eduard, va ser una estona genial, la que vem poder passar al seu costat.
    Em sento privilegiada :-)

    ResponElimina
  22. Me ha encantado leer este post, y compartir a distancia este día con vosotros y Roser Capdevila :)petons, estoy feliz!!

    ResponElimina
  23. MÓNICA: Fué un día estupendo, que recordaremos para siempre; Muchas gracias por tu cariño :-)

    Petons.

    ResponElimina
  24. Vaig llegir-te l'altre dia però no vaig poder escriure't per felicitar-vos per estar arribant tan lluny!!!! Compartir taula amb figures com la Roser Capdevila són paraules grans!!!!

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!