dilluns, 31 de desembre del 2018

Feliç i hervíbor any Nou!


Fa un any, vaig decidir convertir-me en vegetariana i avui per celebrar-ho m'ha vingut de gust compartir-ho amb vosaltres. N'estic tan contenta i convençuda d'haver près aquesta decisió que he volgut fer públic el meu compromís per l'any nou amb la sana intenció d'animar-vos a passar a la zona verda, als que estigueu tantejant aquesta opció.
A tots: vegetarians convençuts o en potència, però també als que encara no heu donat el pas però us remou la consciència quan adelanteu un camió carregat de bestiar camí del escorxador per l'autopista, us desitjo un gran any! 

diumenge, 25 de novembre del 2018

Cartell Agrupació de Pessebristes de Sabadell


Aquest any he tingut l'oportunitat de col.laborar amb l'Agrupació de Pessebristes de Sabadell, fent el cartell inaugural de la temporada d'exposició de pessebres que tindrà lloc a partir del proper dia 1 de Desembre, al seu local de Sabadell.
Com a sabadellenca amant dels pessebres i de la majoria d'expressions nadalenques d'arreu del món, em fa molt feliç de col.laborar amb una entitat com aquesta i us convido a visitar el fantàstic recull de pessebres que tindrà lloc en breu, a la meva ciutat. Animeu-vos-hi, que no us decebrà.

dimecres, 25 de juliol del 2018

Obert per Vacances





Si esteu apunt de tancar la paradeta, o ja fa dies que l'heu tancat, sapigueu que Rocafort de Bages està obert per vacances i a més està de festa! Així que si no teniu plans i us voleu divertir o no coneixeu la localitat...ja sabeu!

Bon estiu, bona festa i bones vacances, si en teniu :)

diumenge, 1 de juliol del 2018

Perquè és una xica excel.lent! (i sempre ho serà)


Us presento la meva germana Imma. Avui fa anys i a mi, com a germana petita seva amb agraïment i carinyo pels anys que hem passat en comú, em vé de gust fer-li aquest post honorífic a La Maleta, amb el que li vull dir que estic encantada de tenir-la aprop i que de poder escollir germana en cas de reencarnació en properes vides, no dubtaria ni un instant en repetir amb ella. 

Metòdica, perfeccionista i perapunyetes com cap altre (obligatòria pinzellada crítica per equilibrar els compliments) és una noia estupenda es miri com es miri; si ja la coneixeu i us la trobeu avui no badeu i feliciteu-la com cal! I si no la coneixeu, fixeu-vos bé en la foto...tot i haver crescut i posat anys al damunt, segueix tan bonica i eixerida com aleshores -que ja és dir- així que fora excuses i a veure si fem realitat el famós l'eslógan de "si un desconocido te regala flores"...

Sapigueu que en un sondeig de popularitat realitzat recentment a través del internet i pels carrers del seu veïnat, 5 de cada 4 persones enquestades van declarar: "Sí, no hi ha dubte, la Imma és una xica excel.lent!"

Felicitats bonica!

dimarts, 26 de juny del 2018

Querido Tano

Retrat de'n Tano; Any 2008

Avui em toca acomiadar-me d'un amic. Un ser diferent i únic (extra-ordinari, en el sentit més estricte de la paraula) a qui, després de bastants anys de compartir vivències, en Misteral i jo, vem escollir per ser el padrí de la nostra filla Martina.

Però vet aquí que les seves grans dimensions corporals i el baix i brusc to de veu del padrí en qüestió (que el feien més proper al Capità Haddock que qualsevol altre ser humà que hagi conegut) van ser durant tota la infantesa de la fiola, una barrera important a franquejar cada cop que ell s'hi apropava carinyós i que va tardar bastants anys en superar.
Fa poc, es meravellava encara de que la fiola ja no plorés desconsolada cada cop que el veia, tot presumint d'una enorme paciència i delicadesa que, de fet, no havia vist que hagués tingut mai amb ningú més...

Per això, la Martina i jo, ara fa 8 anys li vam regalar aquest retrat fet a quatre mans; just en el moment en que ella va aconseguir canviar por per curiositat i va començar a tenir algunes converses fascinants amb aquell home gros, de caràcter anàrquic i alhora exquisit, col.leccionista insaciable de camions de bombers, però també generós, esnob i excessiu com cap altre. L'adjectiu "enfant terrible" li hauria escaigut estupendament bé, si no fós perquè donada la seva envergadura física, hauria semblat més aviat, una ironia fina.

Aquest és el nostre petit homenatge a en Tano...l'home gran i tossut amb qui tantes coses bones hem compartit i que tot just ens acaba de deixar. No l'oblidarem mai.

En paraules de la Martina: "De petita em semblava que aquell home barbut era temible. Ara, gràcies al pas del temps i la seva paciència amb mi, he après que era una persona que em despertaria una curiositat immensa per la vida."

Te queremos, Tano.

dijous, 8 de març del 2018

El futur s'escriu en femení





El dia 8 de Març de 1908 van morir cremades 146 dones treballadores de la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York a causa d'un incendi provocat per unes bombes incendiàries que es van llençar davant la negativa d'abandonar les protestes pels sous baixos i les nefastes condicions que patien.
La mimosa, arbust que floreix entre finals de febrer i principis de Març s'ha convertit en el símbol internacional de la dona treballadora.


dimecres, 7 de febrer del 2018

Meine Kabinenkoffer (la meva maleta de cabina)


De la meva darrera visita a Frankfurt, dos dies per feina i dos dies pel meu conte (aprofitant que ja hi era), n'he tret la conclusió que no em faria res passar-hi entre quatre i quaranta dies més, per acabar de fer-me una idea del que podria ser viure aquí (fantasia recurrent que aplico allà on vaig). Però com que no ha estat el cas, amb el què tinc ja m'apanyo per a fer un resumet del que m'ha agradat més de la ciutat per si a algú li pot servir de res.

Així que voilà, la meva Mini guia (totalment prescindible) per visitar Frankfurt amb poc temps

1. Frankfurt a peu

Ni metro ni bus. Definitivament aquesta és la millor manera per descobrir racons i establiments petits d'abast local amb personalitat pròpia que donen deu mil patades als gegants globals que omplen les ciutats d'arreu del món com Starbucks, Zaras i Ikeas de torn.
Així, anant del punt A al C, us topareu amb llibreries de segona mà, antiqüaris, forns de pa o curiosos restaurants vietnamites amb aforament per a 5 persones màxim dels que no veureu enlloc més; que dic jo,  ja que som a tants quilòmetres de casa es noti, vaja.

2. Goethe Haus

Per admiradors de Goethe o no, la visita a la Haus on va néixer val la pena. Els salons decorats amb papers pintats i tota classe de meravelles us farà sentir com si fóssiu dins una casa de nines de mitjans del s. XVIII. Lògic que amb tant confort el petit Goethe es pugués centrar en cultivar la sensibilitat que el va fer, més que famós, famosíssim a jutjar per l'enorme quantitat de retrats, bustos i escultures a la seva figura que hi ha a tot arreu.
D'haver viscut avui, Goethe tindria un instagram més plè de selfies que les Kardashians. No exagero; a la botiga del Museu hi trobareu una figureta de Playmobil en honor a la seva figura...un detall de bon gust que en matèria de souvenirs sempre és d'agraïr.

3. Fauna

La segona ventatja de caminar per la ciutat, és descobrir la seva fauna urbana:

En primer lloc, els corbs: la permanent companyia d'aquestes aus negríssimes i sorolloses que grallen sense parar desde arbres i teulats acaba sent simpàtica i tot. Són els responsables de reforçar l'estranya però agradable atmòsfera gòtica de la ciutat.
En segon lloc, el pardal assetjador de terrasses; no sigueu rancis i compartiu les molletes del vostre bretzel amb els típics pardals urbanites en versió súper-descarada. No temen la presència humana i són els "gorrons" més cuquis del planeta.
I en tercer i quart lloc, la comunitat de conills i esquirols de parc; Idèntics als nostres però evolucionats com els pardals per fer vida de ciutat i sobreviure entre l'espècie humana; sempre és una alegria trobar-te'ls estirant orelles i potes en una zona ajardinada amb tota naturalitat, igual que faries tu després d'una migdiada sota uns matolls.

4. Main

L' Eiserner Steg o pont de ferro és un dels diversos ponts que creuen el riu Main. Li diuen de ferro encara que en realitat és d'acer, fet que li permet d'aguantar estoïcament la ferralla acolorida dels candaus que els milers d'enamorats hi deixen cada dia, clàssica i típica tonteria que deu donar més d'un maldecap als serveis de manteniment del pont. El passeig fluvial al capvespre és espectacular. 

5. Caricatura Museum

Sorprenent i diminut museu dedicat al humor gràfic. Potser no a tothom li semblarà una visita imprescindible però amb les seves exposicions itinerants i la seva botiga al interior per a mi el Caricatura Museum va ser com entrar en un petit temple de reconeixement als dibuixos d'humor i els seus autors. Amen.

6. Gastronomia 

No només de cervesa i bretzels viuen els alemanys; la majoria de bars serveixen cafès expresso fets "a la italiana" i la reposteria que l'acompanya és temptadorament deliciosa. El Metropol Kaffeehaus am Dom a tocar del Museu de la caricatura és un local lluminós i clàssic d'atmòsfera bohemia on podeu demanar un tall de pastís de pastanaga o de llimona amb merenga per maridar el cafè, que si camineu com cal ja us anirà bé per recarregar energia.
Al barri de Bornheim, per degustacions més alcohòliques trobareu moltes tavernes i sidreries als voltants de Berger Straße on podeu tastar l' Apfelwein (sidra artesana) i acompanyar-lo amb especialitats culinàries alemanyes segons el vostre pressupost. I si sou vegetarians, a pràcticament tots els locals gastronòmics tenen un apartat de plats sense carn, sigui pizzeria de barri sigui gran restaurant.


7. Ecologia i sostenibilitat

Meravellada he quedat amb l'alt nivell de sostenibilitat de la ciutat; contenidors per separar vidre segons el seu color o aparells als súpers on s'abona el retorn dels envasos de plàstic per a poder ser reciclats.
Als aeroports, aquestes mateixes màquines de retorn d'envasos a l'entrada del punt d'embarcament (on Oh sorpresa! no es pot passar ni una innocent ampolleta d'aigua) són una mica diferents, no abonen el retorn del envàs, perquè aquest es converteix en un petit donatiu per a causes socials...astut, net i útil. De ser alcaldessa, jo m'ho copiava tot sense cap mena de vergonya, us juro.

I per últim, si us fa mandra caminar tant, sapigueu que la bicicleta és un mitjà estimat i respectat per tothom. Exactament igual que aquí vaja...